Torre Balcells
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | segle XIX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Prat de Llobregat (Baix Llobregat) | |||
| Localització | Plaça Pau Casals, 3 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 18796 | |||
.jpg)
La Torre Balcells és un edifici del Prat de Llobregat inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1] Actualment és la seu del Museu del Prat.
Descripció[modifica]
És una edificació de planta baixa i dos pisos, de clara referència historicista tant en les galeries posteriors, semblants a les de les galeries d'alguns casals, sostingudes amb columnetes de fosa i bigues de fusta, com en l'abundància d'elements neobarrocs de la seva façana: ornaments als balcons del pis superior, ulls de bou, estucs, etc. També té un cert regust historicista la torratxa com la de les masies del tipus 4-III de l'esquema de Danés i Torras. Cal remarcar el joc entre horitzontals i verticals constant en la resolució estètica de l'edifici. A la façana hi ha franges verticals d'estuc i pedra artificial a les cantonades i a cada banda de les obertures centrals, compensades per les franges que separen les tres plantes i el pintat horitzontal bicolor. A la part de darrere les horitzontals de les galeries compensant les enèrgiques verticals del seu espai lateral remarcat amb carreus simulats. Al capdamunt de les galeries el toc d'un frontó neoclàssic.[1]
Història[modifica]
Aquesta masia va ser construïda entre 1850 i 1860 com a habitatge dels masovers que havien d'atendre la torre i les 40 mujades de terra de conreu. Originalment, era una torre aïllada de planta baixa, dues plantes i golfes. El nom més antic que es coneix de la finca que formaria part de la torre, és el de Mas Cortit.[2]
La finca va passar a mans de l'indià Joan Vallbona i Marí, natural de la Conca de Barberà, que hauria de ser el promotor d’aquest edifici i que el 1864 va llegar la propietat a la seva filla, Dolors Vallbona, casada amb Bonaventura Balcells i Carol, també indià. A la seva mort l’any 1906, la finca va ser heretada pels seus fills: Josep, Francesc, Enric i Ventura Balcells i Vallbona. La Torre era el centre de l’explotació agrícola i ramadera dirigida pels Casugas, masovers de la finca, el nom dels quals és l’origen d’una de les denominacions populars de la finca: Torre Casugas. Les parts nobles de l’edifici hostatjaven els propietaris quan visitaven la finca, en especial a l’estiu.[2]
Amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola, la propietat va ser col·lectivitzada i passà a ser controlada per la CNT; una part es destinà a colònia d’estiu per a nens refugiats i, a partir del 1938, a seu de les forces de vigilància locals. Acabada la Guerra, els Balcells van recuperar les seves propietats, i l'any 1969 van vendre la Torre a l’Ajuntament. Després de les obres de reforma i ampliació, s’inaugurà oficialment com a Casal Municipal de Cultura el gener del 1974.[2]
L’any 2005, les reformes li retornaren bona part de la seva aparença original, especialment a la façana posterior. L'edifici passà a denominar-se Centre Cultural Torre Balcells, i l'any 2014 s'hi obrí l'Escola Municipal de Música, que el setembre de 2018 es convertí en L’Escola d’Arts en Viu, incorporant el teatre i la dansa.[2]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Casa Municipal de Cultura». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Torre Balcells». El Prat ocult. Ajuntament del Prat de Llobregat.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre Balcells |
- Giménez, Gerard; Giménez, Teresa; Jordà, Joan. Masies del Prat (L'Albufera i La Ribera), vol. I. El Papiol: Efadós, 2003, p. 116.